Bernat Desclot

Per a començar

Bernat Desclot va ser un historiador que va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.

Vida de l'autor

Es coneixen poques dades sobre Bernat Desclot. En les primeres línies del pròleg de la seva Crònica, l'autor hi escriu: «Aci comença lo libre qu'En Bernat d'Esclot dicta e scrivi».

Per a la redacció de la Crònica l'autor va compilar els materials necessaris per escriure-la. Se suposa que Desclot era un funcionari reial, ja que utilitza documents dels arxius i se’n serveix amb força coneixement. Això no obstant, el nom de Desclot no es troba reflectit en cap document de l'època de Pere el Gran, cosa estranya, ja que en aquests documents hi podem trobar referències i noms de personatges i servidors del rei, fins i tot d'alguns força humils: correus, joglars, dides.

Aquesta manca de referències ha fet pensar els investigadors que Desclot podia tenir un altre nom i que podia tractar-se de Bernat Escrivà, funcionari reial que ocupà l'escrivania de la cúria de Gandia el 1282 i un any més tard fou nomenat tresorer reial, fins a la mort del rei (1287), continuant a la cort, amb Alfons II el Liberal, amb el càrrec de cambrer reial i morí el 1288. Aquest Bernat podia procedir del Rosselló, d'un casal anomenat Es Clot, encara que la família s'hauria traslladat a València després de la conquesta. El cognom Escrivà hauria substituït la referència al lloc d'origen Desclot, al·ludint algun membre de la família que hauria assolit el càrrec d'escrivà reial.

La hipòtesi de Miquel Coll i Alentorn que identifica Desclot amb Escrivà es basa en el text de la crònica: es fixa en els elogis que hi ha escrits vers Iaspert de Botonac, bisbe de València, trobant una relació entre la família d'aquest amb la de Bernat Escrivà (totes dues procedents de Narbona). Això no obstant, el mateix Coll i Alentorn indica: «Amb tot, per ara no hem superat en aquest sentit la fase de les conjectures i, com a tals, hem de presentar-les»; resseguint el mateix fil, Manuel de Montoliu indica que podria ser que Bernat Desclot fos el mateix Iaspert o bé un escrivà a les seves ordres que hauria escrit a dictat les paraules de Iaspert. Per la seva part Miquel Batllori i Munné també aprofundí amb la relació de la Família Escrivà i Bernat Desclot. La hipòtesi de Coll i Alentorn ha fet fortuna i és àmpliament recollida per altres historiadors.

La Crònica

La Crònica està articulada en 168 unitats narratives en l'edició de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:

Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narració de la batalla d'Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya).

Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.

Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília i la victòria davant la invasió francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.
La característica principal és l'objectivitat i la riquesa d'informació que dóna. L'estil és molt més acurat que a l'anterior crònica, el Llibre dels fets, i en els primers capítols hi ha prosificacions de cançons de gesta. Pel que fa a la llengua, la crònica de Bernat Desclot és rica i molt ben redactada. Cal destacar-ne també els discursos que posa en boca dels personatges principals.

Quan Desclot tracta de la història de Pere el Gran, o sia, dels esdeveniments contemporanis de l'autor, les seves fonts són els documents oficials i la pròpia experiència.

Lapse de temps de la crònica

La Crònica de Bernat Desclot va ser escrita conjuntament amb altres tres. Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV. Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic. Les quatre grans Cròniques formen el millor conjunt historiogràfic de l'Europa medieval.

Les obres de Jaume I i Pere el Cerimoniós són, d'altra banda, les úniques autobiografies de monarques medievals.

-La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció i l'obra degué ésser quasi acabada poc abans de la mort del rei. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). Narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276).

-La Crònica de Bernat Desclot. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.

-La Crònica de Ramon Muntaner. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, però també es refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l'home de confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia catalana d'orient, comandada per Roger de Flor. L'obra és didàctica, escrita perquè futurs governants que es trobin en situacions similars sàpiguen el que faria un bon monarca. L'exaltació patriòtica i religiosa i la fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l'obra de cap a peus. L'estil és directe, amb refranys i girs populars; l'obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.

-La Crònica de Pere el Cerimoniós. Redactada per iniciativa de Pere III, però no escrita per ell, explica alguns fets importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els seus sentiments i les seves reflexions.

Altres blogs

Jaume I

Francesc Ribera

Francesc Eiximenis

Sant Ferrer

Francesc Eiximenis (2)

Jaume el Conqueridor

Bernat Metge

Guillem de Brguedà

Joan Martorell

El misteri d'Elx

Anselm Turmeda

Bernat Metge (2)

Isabel de Villena